per títol
per autor
DOCUMENTS DE PALOMAR, SALVADOR
LA DIADA DE LA TRUITA AMB SUC D´ULLDEMOLINS
NOTES SOBRE L’ELABORACIÓ DEL PA A ULLDEMOLINS
LES DANSES DEL CARNAVAL DE REUS
ESPERAR ELS REIS. COSTUMS TRADICIONALS DE LA NIT DE REIS
UN ESTÍMUL PER CONÈIXER UN FOLKLORISTA REUSENC EXCEPCIONAL, CELS GOMIS I MESTRE
COQUES I JOTES, LA FESTA AL PRIORAT
DIABLE SÓC D’AQUEST BALL... (NOTES PER A LA HISTÒRIA DELS BALLS DE DIABLES)
L’OR D’ESCALADEI
LA RECERCA EN EL CAMP DE L’ETNOLOGIA
LA CONFRARIA DEL ROSER D´ALBARCA
SANT ANTONI
LA FESTA DE SANT ANTONI A REUS
EL TIÓ: UN VELL COSTUM EN EL CANVI DE SEGLE
PAISATGES DE SECÀ, VINYES DE COSTER
LA SETMANA SANTA COM A PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT DE REUS
ENTRE EL MUSEU I EL TERRITORI. UNA EXPERIÈNCIA A L’ENTORN DE LA CULTURA DE L’OLI
PETIT CANÇONER DE LA FESTA MAJOR DE REUS
EL SEGUICI FESTIU REUSENC ENCARA ES POT FER MÉS GRAN
EL BALL DE GALERES DE REUS (S. XVIII-XIX)
UNA BALANDRA CORSÀRIA EN DEFENSA DEL COMERÇ REUSENC
CELS GOMIS I MESTRE, CULTURA POPULAR I CULTURA OBRERA
... Es mostren només 20 documents ...
LA TRONADA DE REUS
... Es mostren només 20 documents ...
LA CAPTA DE SANT NICOLAU A CABASSERS (PRIORAT)
... Es mostren només 20 documents ...
FREDERICA MONTSENY MAÑÉ (1905-1994), UNA MIRADA REUSENCA
... Es mostren només 20 documents ...
RAMON CLARET GUAL: LA RESISTÈNCIA LLIBERTÀRIA AL PRIMER FRANQUISME
... Es mostren només 20 documents ...
SANT JORDI: DE LA LLEGENDA A LA FESTA
... Es mostren només 20 documents ...
EL TIÓ: UN VELL COSTUM EN EL CANVI DE SEGLE
PALOMAR, SALVADOR

Pot sorprendre que un antic costum, vinculat a antics rituals de culte al foc i que nasqué en les llargues vetllades hivernals al voltant del foc a terra, pugui mantenir la seva vigència avui.
Certament, el tió és una tradició viva. I ho és perquè ha anat canviant, adaptant-se a un nou entorn físic i social. No hi ha cap dubte que, avui, trobarem en pocs indrets aquelll tió –tronc que crema al foc– propi de les cases de pagès. En canvi, fa anys que hi ha aquest tió, animal fantàstic, que arriba uns dies abans del Nadal a casa i que els nens alimenten per tal d´obtenir-ne els regals. Un tió desvinculat del foc a terra, que no existeix a les cases de ciutat, però que guanyà en rituals familiars.
L´evolució més considerable es produeix, però, en les dues últimes dècades. D´una banda, el tió surt de l´àmbit domèstic per entrar en el camp de la festa col·lectiva. De l´altra, modifica la seva funció inicial.
El tió, costum familiar, ha entrat des de fa alguns anys a les escoles i al món associatiu. També s´organitzen festes del tió al carrer en què centenars de nens poden obtenir la seva bosseta de regal després de fer pacient cua davant l´enginy i donar el corresponent cop de bastó.
Aquesta evolució ha comportat aspectes positius i negatius. Certament, la introducció del tió a l´escola ha permès donar a conèixer aquest costum a sectors de la població infantil que no l´haurien viscut a casa. Això, i la pràctica del tió en associacions de veïns o entitats culturals, ha propiciat la descoberta d´aquest costum. D´altra banda, la possibilitat d´adquirir tions fets en sèrie als mercats nadalencs, pot facilitar la seva introducció en la celebració domèstica.
Per contra, aquest procés ha suposat una pèrdua de la diversitat de continguts de la tradició. El ritual de fer cagar el tió s´acompanya, per exemple, d´un seguit de cançonetes tradicionals que presenten una enorme riquesa de versions i variants. No sempre, a l´escola, es té cura de treballar a partir dels documents folklòrics de la zona i s´utilitzen versions de llibre, la qual cosa contribueix a uniformitzar el repertori i fa perdre versions familiars de les cançons del tió en benefici d’aquelles que s´aprenen a l´escola. L´ús de tions de mercat, idèntics, suposa també una reducció de la varietat que ha caracteritzat històricament aquest costum.
Finalment, el tió fet a l´associació o, sobretot, al carrer acaba reduint-se, de vegades, a un repartiment d´obsequis i es perd tot el ritual, excepte el de la bastonada a l´artifici encarregat de cagar la bosseta corresponent.
El tió ha estat, històricament, una juguesca adreçada als més petits de la casa. Els seus obsequis eren llaminadures, petites joguines, neules o vi. En cap cas, regals com els que porten els Reis d´Orient o, en altres indrets, els personatges nadalencs vinculats a l´arbre.
Això també ha canviat. En serien exemples, l´ús del tió com a alternativa dels Reis –perquè la canalla disfruti les joguines totes les vacances, diuen– o la pràctica del tió per part de grups d´adults, que el consideren una tradició pròpia del país front a l´arbre de Nadal. Ni una cosa ni l´altra tenen massa a veure amb la tradició històrica del personatge.
En una festa nadalenca que es desenvolupa en una societat cada cop menys religiosa, el tió s´adapta prou bé a aquest simbolisme nadalenc d´arbres nevats i espelmes, de grèvol i boles de colors, en què les referències al naixement de Jesús són secundàries o, a cops, inexistents. I, a més, és de casa.
En definitiva, podríem acabar dient que el tió ha esdevingut un dels símbols del Nadal català. I que es manté la seva vigència, això sí, a partir d´un seguit important de transformacions en el costum. Canvis que n´asseguren la seva vitalitat –una tradició estàtica és morta– i que impliquen, potser, una pèrdua de contingut patrimonial en benefici de la seva difusió.


Data de publicació digital: 22/01/2003




La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com